THIERRY JONQUET – TARÀNTULA

Edicions Bromera

155 pàgines

A la solapa del llibre hi diu que Thierry Jonquetés un dels principals autors francesos i també diu que ha publicat més de vint novel·les. Va néixer a París, el 1954 i va morir el 2009. A internet he trobat que lúnica novel·la traduïda al català és Taràntula.

Petit currículum de Thierry Jonquet

Taràntula és un un escrit relativament curt (155 pàgines de format petit) i fàcil de llegir. Calculo que en una tarda d’estiu, assegut a l’ombra d’un pi, es pot acabar. La trama és curiosa, rebuscada i conforme vas passant pàgines vas descobrint que té la seva lògica.

A la contraportada del llibre hi ha la següent sinopsi que dóna les pistes per desentrallar aquesta mena de puzle:

Richard Lafargue és un respectable cirurgià plàstic que domina a la perfecció l’art del bisturí. Dues dones ocupen la seva vida, Viviane i Ève. La primera és la seva filla, que pateix en silenci en un manicomi del qual no en sortirà mai. L’Ève, en canvi, és una jove atractiva i sensual que viu a casa del doctor Lafargue. No es pot imaginar, però, les tortures i els càstigs amb què el respectable doctor Lafargue maltracta l’Ève amb la intenció de venjar un episodi del passat. Un triangle d’amor i odi al qual s’afegeix l’Alex, un delinqüent que pretén que a Lafargue li canviï radicalment l’aspecte.

Amb la figura principal d’un metge dedicat a transformar cossos aliens, Thierry Jonquet teixeix una obra siniestra i absorbent que captura el lector fins a convertir-lo en un espectador més de totes les relacions turmentoses i malaltisses que aboquen els protagonistes a un destí fatal.

Sinopsi del llibre de Thierry Jonquet

Al meu parer, la literatura francesa de sèrie negra és la millor del món d’aquest estil de les que jo conec. Podríem dir que està a les antípodes de la literatura negra nòrdica, cosa que considero suficient per a valorar aquest llibre. Així doncs, si en teniu ocasió, llegiu-la. Entre l’angúnia i la curiositat acabareu pensant que aquesta trama podria ser creïble. Per què no?

Aleix Font, 1 d’agost de 2025.

Related posts